Levente Kuzma va néixer a Göteborg, Suècia. Va començar a rebre classes de piano a una edat primerenca amb el seu pare, que era organista. Té un Grau en Educació Musical i dos Màsters en Interpretació d’Orgue i Pedagogia de l’Orgue per la Universitat de Szeged. Ha fet concerts en escenaris prestigiosos de tot Europa, Estats Units i Japó. Actualment és professor d’orgue a la Facultat d’Arts Béla Bartók de la Universitat de Szeged, i exerceix com a director musical a l’Església dels Pares Escolapis de Szeged.

El concert va començar amb la festiva i joiosa Processó alegre, de Gary A. Cornell (nascut l’any 1942). A continuació van seguir dues obres de J. S. Bach (1685-1750): El Preludi i Fuga en Do menor (BWV 546), que va ser composta en períodes diferents de la vida del seu autor i que és de gran complexitat i simbolisme, i el coral Nun freut euch, lieben Christen g’mein (BWV 734), basat en un dels primers himnes que va escriure Luter l’any 1523 per ser cantat a l’església. Dues obres ben contrastades que van ser magníficament interpretades pel concertista.

Després vam escoltar el primer moviment de la Sonata en Re menor op. 42 núm. 1, d’Alexandre Guilmant (1837-1911), un dels més importants representants del simfonisme organístic francès (de fet el títol d’aquesta peça és Sonata però la forma correspon a una simfonia) que va resultar molt brillant i on vam poder sentir el potencial sonor de l’orgue. La següent obra va representar un contrast important; va ser Ave Maria d’Arcadelt S.183 de Franz Liszt (1811-1886), i té una historia curiosa. Arcadelt (1507-1568) va escriure un madrigal no religiós i l’any 1842 Pierre-Louis Dietsch va adaptar-hi la lletra de l’Ave Maria en llatí i el va publicar amb el títol d’Ave Maria d’Arcadelt; 20 anys més tard Liszt en va fer la deliciosa versió que vam escoltar. Per acabar el concert, L. Kuzma va triar un juganer Scherzo en Sol menor op. 49 núm. 2 de Marco Enrico Bossi (1861-1925) i una obra de lluïment que va tocar de memòria, el Carrillon sortie que Henri Mulet (1878-1967) va compondre quan tenia 33 anys i que va dedicar al seu amic Joseph Bonnet organista de l’església de Sant Eustaqui de París.

Va ser un programa amb obres ben diferents, des de la música del gran mestre de l’orgue, Bach, a la música contemporània on l’organista va mostrar la seva versatilitat i la seva refinada tècnica i virtuosisme, tant als teclats manuals com al pedaler amb solos i passatges destacats; l’intèrpret va saber “jugar” amb els registres i va ser capaç de fer-nos sentir les grans possibilitats sonores de l’instrument de Santa Maria.

El més rellevant, però, és que va fer una Música (amb majúscula) que va fer gaudir i emocionar tot els assistents, que van aplaudir moltíssim l’execució de cada obra.

Després de la interpretació com a bis i de memòria, de la Tocata en Sol major de T. Dubois (1837-1924), va baixar a saludar des del presbiteri on va rebre de nou la felicitació de tot el públic i va ser obsequiat per Carme Riera, primera tinent d’alcalde i regidora de cultura i salut pública de l’Ajuntament d’Igualada i per Pere Camps, regidor de Relacions institucionals i Agermanaments.